QUI SOM? 

 

#AlcemLaVeu som una coordinadora de dones creients i feministes de diferents diòcesis catalanes que denunciem la discriminació i la vulneració dels nostres drets a l’Església catòlica, i advoquem per una institució on les veus de les dones comptin, participin i liderin en les mateixes condicions que els homes.

 

Som conscients de la desigualtat que existeix en l’estructura i organització eclesial i hi denunciem públicament la invisibilització de les dones. La coordinadora de dones reclamarà que es busquin dones per a espais de responsabilitat en els moviments, parròquies, consells parroquials, activitats lligades a la institució, estructura eclesial, ensenyament universitari i càrrecs pastorals. 

 

Volem expressar que el catolicisme és plural, amb experiències de vida en comunitat diverses arreu del món i que, per tant, cap ideologia fonamentalista o d’extrema dreta se’l pot apropiar. En nom de l’Església ningú pot defensar un sistema tradicional i conservador dels rols de gènere, ni amagar la violència contra les dones. 

 

VENIM D’UNA LLARGA TRADICIÓ

 

Les feministes cristianes no acabem d’inventar-nos. Venim d’una genealogia de dones que han pensat, s’han qüestionat, han cercat la seva subjectivitat més enllà dels rols imposats en la societat i en l’Església. Venim d’una llarga tradició de dones que han lluitat per ser lliures i que han denunciat les discriminacions que patien dins l’Església quan no se les deixava anunciar la bona nova, no se’ls permetia formar-se o no se les deixava ensenyar o escriure teologia. Venim de la tradició de les dones insubmises, que han alçat la veu per dir què sentien, què experimentaven i en què creien, malgrat els impediments de la jerarquia eclesiàstica o dels homes que les volien callades. Dones que s’han revelat quan se’ls ha negat la capacitat espiritual o racional per interpretar les escriptures. 

 

I seguim la tradició de les dones dels inicis del cristianisme, les que amb la veu i el testimoni van inspirar noves formes de viure en comunitat, crearen xarxes d’ajuda mútua i d’atenció als qui ho necessitaven. Maria Magdalena, primera apòstol; Marta i Maria, amigues de Jesús i líders d’esglésies domèstiques; Prisca i Júnia, primeres missioneres i apòstols; Febe, diaca i ministra; Teone i Mirte, profetesses i visionàries; Tecla, la predicadora; Macrina i l’Amma Maria, iniciadores del monaquisme; Marcela, Paula, Melània i Egèria, vídues, viatgeres i fundadores de noves comunitats.

 

Reconeixem en la bona notícia de Jesús, la dignitat de ser persones amb llibertat i capacitat d’estimar, de ser companyes de camí d’un Jesús que transgredeix les normes d’una societat terriblement patriarcal i que s’acosta a les dones, els allarga la mà, dialoga amb elles. Descobrim en la valentia de Maria, la saviesa d’estimar i l’obertura a l’esperit que dona i permet la vida.

 

Seguim la tradició d’aquelles que van convertir-se en protagonistes de la seva pròpia experiència i van ser mestres o escriptores. Gràcies a elles sabem que ni l’estudi, ni la pregària, ni el servei als altres, no és exclusiu d’un sol gènere. Christine de Pizan i Isabel de Villena, que amb l’escriptura rebaten la misogínia del seu temps; les beguines, que des de l’edat mitjana han assajat formes de vida en comú i de donació als altres; Caterina de Siena i Teresa de Jesús, primeres doctores de l’Església, que demostren que la reflexió sobre l’experiència mística no és aliena a les dones; Francesca Bonnemaison, pedagoga, política i feminista; Dolors Monserdà, escriptora i política; Maria Rúbies, Rosa Sensat, pedagogues i mestres. Totes les dones fundadores d’ordes, místiques, escriptores, poetes, filòsofes, polítiques, documentalistes, fetilleres, metgesses, mestres.

 

I reconeixem tota la tasca invisible de moltes dones anònimes de totes les edats, condicions i continents que durant més de vint segles han treballat silenciosament i humilment, dones que han creat comunitat, han fet Església. Sense elles no seríem aquí. 

 

A casa nostra, el feminisme catòlic arriba després del Concili Vaticà II. Aquest concili va representar una posada al dia de l’Església, una modernització del discurs i la pràctica eclesial, una obertura al món i als seus problemes i esperances reals. El CVII va fer seus molts dels valors progressistes del segle XX, però se’n va deixar, com a mínim, un: el de la igualtat entre homes i dones.

 

Malauradament aquest desafiament va quedar novament arraconat i oblidat. Ara bé, a redós dels nous aires de canvi del Concili, a Catalunya neix el Col·lectiu de Dones en l’Església l’any 1986. Elles són les veritables pioneres d’aquesta lluita i a elles els volem retre un sincer homenatge. 

 

 
SOM MOLTES: XARXA INTERNACIONAL DE DONES CREIENTS 

 

El moviment feminista és també global. La iniciativa Voices of Faith promociona xarxes internacionals de dones catòliques per apoderar-les en la presa de decisions de l’Església local o global, i aixopluga diverses campanyes com ara Overcoming silence o Votes for women.

 

Overcoming silence denuncia que tot i que la meitat dels catòlics són dones, les decisions que ens afecten les prenen homes, i declara que necessitem escoltar les veus femenines que parlin des de la nostra fe.

 

Votes for women exigeix que les dones de les congregacions femenines tinguin vot en els sínodes, com sí que tenen els membres de les congregacions masculines, quan la relació és de deu religioses per un religiós. Votes for women es va fer present en el darrer sínode sobre l’Amazònia a finals de 2019. 

 

La necessitat d’un moviment sufragista a l’Església en ple segle XXI demostra com d'anacrònica és la praxi sobre les dones en aquesta institució. En definitiva, Voices for faith i altres moviments feministes internacionals exigeixen al Papa que engegui programes i accions per treballar la igualtat dins l’Església catòlica. 

 

DIEM PROU A UNA ESGLÉSIA MASCLISTA

 

A l’Església catalana les dones també som moltes. Som majoria a les parròquies, en les tasques de voluntariat, en entitats, i malgrat ser moltes, i en molts casos ser majoria, se’ns exclou sense miraments d’una gran part dels espais de lideratge, responsabilitat i representació de la institució. En definitiva, es considera que no som prou vàlides per aquests tipus de tasques mentre se’ns ensabona de forma paternalista lloant el munt de virtuts femenines que se suposa que van associades al rol del nostre gènere.

 

Un dels aspectes clau d’aquesta exclusió, però no l’únic, és que les dones no podem ser ordenades. Això no només significa que no podem desenvolupar les tasques d’un capellà sinó que totes les funcions a les quals només poden accedir els preveres ens estan automàticament vetades. Diríem que és una desqualificació abans de jugar el partit. La invisibilització també és clara si mirem qui ocupa els espais de responsabilitat, autoritat i amb capacitat de decisió als quals les dones hi podríem accedir. La majoria estan ocupats per homes. La gran paradoxa és que la institució arracona, menysprea i silencia les que majoritàriament la sostenen. I el pitjor és que l’hegemonia masculina es revesteix de normalitat, es legitima i es perpetua sense pràcticament cap autocrítica.

 

Com ens recorda el col·lectiu #OnSónLesDones en els seu informe de 2019: “Quan la veu de les dones no hi és, les nostres experiències, perspectives i sabers no estan degudament representats i la nostra expertesa es veu menyspreada. És més, quan les dones no hi som, se’ns transmet el missatge que aquell espai no ens pertany.”

 

LES XIFRES PARLEN: SOM MAJORIA PERÒ NI INCIDIM NI DECIDIM

 

Un estudi de març de 2018 demostra que a la diòcesi de Barcelona les dones només ocupàvem un 23% dels càrrecs de responsabilitat del bisbat que ens eren accessibles, mentre que de la totalitat de càrrecs només hi havia dones en un vergonyós 18%. Evidentment hi havia i hi ha un 0% de dones com a responsables de parròquies, mentre som nosaltres les que omplim les misses, fem les catequesis i altres tasques de servei. A la resta de diòcesi les xifres no deuen ser gaire diferents. A la Facultat de Teologia de Catalunya no hi ha cap professora estable i a l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) no s’arriba ni a un 25%. També caldria veure quantes dones són formadores dels seminaris. Quina formació teològica, espiritual i emocional reben els futurs capellans si les dones hi estem excloses? Homes formats només per homes: més biaix no hi pot haver!

 

PROU EXCUSES: LES DONES HI SOM I TENIM TOTES LES CAPACITATS

 

La bateria d’excuses és inacabable. La ideologia masclista i misògina revestida d’arguments teològics és un insult a la nostra intel·ligència. L’aproximació als textos i a la tradició religiosa sense tenir en compte la perspectiva de gènere és totalment intolerable en ple segle XXI, si es vol ser una institució amb una mínima credibilitat. Recordem que en l’última enquesta del CEO a Catalunya una de les institucions pitjor valorades pels ciutadans és l’Església catòlica. Només la monarquia espanyola se situa per darrere. Segurament la violència simbòlica que s’exerceix cap a les dones n’és un dels motius. 

 

Les dones tenim totes les capacitats. Ho demostrem en tots els camps on ens involucrem. Com més dones opinin, liderin, decideixin, més diversa, rica, plural i autèntica serà l’Església perquè inclourà totes les mirades i experiències. Si no hi és tothom no podem crear comunitat fraterna, si hi ha relacions de poder i submissió entre un sexe i l’altre, com volem donar exemple d’aquesta fraternitat dins i fora de l’Església?

 

DIEM PROU ALS ABUSOS SEXUALS I DE PODER

 

Tampoc podem oblidar la violència que s’exerceix contra les dones, les nenes i els nens. L’impactant testimoni de l’exreligiosa nord-americana Doris Wagner, que va denunciar haver patit abús sexual, va treure a la llum la xacra terrible i institucionalitzada de la violència sexual contra religioses per part d’homes amb càrrecs eclesials. Wagner va explicar que es comptabilitza en un 40% la quantitat de dones abusades dins l’Església. La Unió Internacional de Superiores Generals va denunciar les diferents formes d’abús sexual i laboral que pateixen moltes religioses, i el suplement femení del diari vaticà l’Observatore romano va dedicar el número de febrer de 2019 a aquest tema. La seva directora, Lucceta Scaraffia va dimitir del càrrec després de denunciar fortes pressions. 

 

Després que els escàndols s’hagin posat al descobert, el Papa Francesc ha anunciat una comissió per a aquests casos i ha exigit màxima transparència, cal veure si la cultura de la impunitat dels abusos sobre les dones comença a desaparèixer. 

 

Aquestes xacres intolerables que es perpetuen i es mantenen no deixen veure la realitat d’una comunitat creient que és viva arreu i que és portadora d’uns valors d’acollida, justícia social, solidaritat i profunditat espiritual que són tan necessaris.

 

LES DONES COM A AGENTS DE CANVI: L’ESGLÉSIA QUE VOLEM

 

Les dones reivindiquem una feminització de l’Església. Imaginem una Església que és comunitat d'iguals, on la dona és reconeguda com a subjecte de ple dret, amb veu i vot a tot arreu, i on és valorada pels propis talents, carismes i aportacions a les comunitats. Una Església on la dona pot accedir a tots els ministeris i on el lideratge és compartit entre dones i homes, laics, laiques, persones consagrades i preveres. Una església menys jeràrquica, menys clerical i més plural on tothom s’hi reconeix. 

 

Imaginem una Església que descobreix l’acció i les paraules de les dones de les Escriptures i de les dones que, al llarg de la història, han estat referents. Una Església que facilita la formació teològica, pastoral i litúrgica per a les dones creients.

 

Treballem per una Església acollidora que acompanya sense jutjar tota la diversitat de les famílies, d'identitats i orientacions sexuals, i ofereix espais de creixement personal i col·lectiu. Una Església que valora de forma positiva el cos de les dones, la sexualitat i les relacions amoroses. Una Església que promou la contemplació de la bellesa, l’art, la creativitat i la innovació en els espais eclesials, i els fa oberts a tothom. 

 

Afortunadament, l’Església no és homogènia ni uniformitzant, per això en moltes comunitats ja treballem des d’una perspectiva diferent. Ja existeix una Església de moviments, comunitats, congregacions religioses, que actuen i es mostren com a espais sense discriminació i que eduquen o formen amb criteris d’acord amb el feminisme, la democràcia real i les relacions horitzontals entre les persones. 

 

Són comunitats on compartim la fe, les il·lusions, les esperances, els patiments, i on tots, homes i dones, ens sentim escoltats, consolats i valorats més enllà dels criteris d’èxit professional, econòmic o social. Comunitats amb espais de pregària i de silenci, on el soroll deixa pas a la calma, a la meditació, a la contemplació, a la vivència de la dimensió transcendent de les persones. 

 

I d’aquesta experiència que ja és, treballem per una Església més plural i diversa, que amb la incorporació de la veu, la mirada i l’expertesa de les dones serà més acollidora, inclusiva, innovadora, democràtica, justa i coherent.

 

QUÈ RECLAMEM: PARITAT I PLURALITAT EN LA GOVERNANÇA

 

Exigim que les dones estiguem representades paritàriament en tots els espais eclesials. I a les diòcesis catalanes en concret:

 

  • Paritat en les secretaries, delegacions i altres càrrecs diocesans de responsabilitat.

  • Paritat en la docència a la Facultat de Teologia i als Instituts de Ciències Religioses.

  • Paritat entre els formadors dels seminaris.

  • Paritat en els espais de representació de la institució.

  • Paritat en els articles d’opinió dels mitjans de comunicació eclesials.

 

En definitiva volem que s’iniciïn  plans d’igualtat a les diòcesis catalanes per esdevenir un referent eclesial d’equitat. I La reivindicació en el marc de l’Església universal ens porta a exigir també l’accés de la dona al diaconat i al sacerdoci. 

 

Finalment interpel·lem tots els homes que pensen com nosaltres i que consideren que la situació d’injustícia actual ha de canviar, a tenir-los al costat en una lluita compartida. Perquè això no és una guerra d’homes contra dones, és un canvi en positiu. Si les dones hi som, estem construint una Església millor. 

 
 
 
 
 
 
 
 

Ens pots escoltar al programa

LES DONES I ELS DIES

"I ara, l'Església" per Núria Iceta a

EL PERIÓDICO

I ara, l'Església.png
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now