BARCELONA Si traiem l’anècdota i l’aspecte atzarós del terme coincidir n’obtenim l’essència: co-incidir és buscar aquesta incidència en l’altre i, alhora, deixar-se incidir en un joc recíproc. Implica, a més, generar una nova incidència comuna a partir de la trobada primera. Quan Neus Forcano i Aparicio parla, les nombroses formes del verb coincidir sovintegen en tot allò que explica. Nascuda a Barcelona l’any 1966, professora de llengua i literatura i membre de l’Associació Europea de Dones per a la Recerca Teològica, es defineix com a cristiana feminista o feminista cristiana (“m’és igual l’ordre”, assegura), dues etiquetes no tan antagòniques com a vegades es creu.
“L’experiència religiosa –explica– passa pel cos de les persones, i no puc deixar de dir com entenc la meva experiència del cristianisme des d’un cos de dona que ha nascut en un àmbit urbà, de la mateixa manera que una altra persona cristiana tindrà una experiència totalment diferent i cal parlar-ne, conèixer-se mútuament, mirar d’entendre la realitat de l’altre i saber dir «amb això no hi congrego», perquè les religions no són un club en què hagis de signar un decàleg concret i només creure en el que diu la jerarquia. No penso que l’experiència religiosa impliqui fer aquesta adhesió doctrinal sense crítica ni contradiccions, és impossible”.
...
Per parlar d’aquestes qüestions i de quina és la visibilitat de les dones, no només en el cristianisme sinó en les altres tradicions religioses, Forcano participarà els dies 7 i 8 d’octubre en les Jornades Fe(r) i Dones organitzades per l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. “És molt important, com es farà en aquestes jornades, que el dret de llibertat religiosa i el pluralisme religiós puguin tenir un espai de reconeixement públic, ja que sovint es pensa que l’opinió pública des d’un punt de vista religiós no ha de tenir lloc i ha de quedar en l’àmbit privat. Penso que és el contrari: des de dins les tradicions religioses cal abordar temes que impliquin tota la població, sempre amb tolerància, respecte i humilitat. Cal tenir un espai, com volen aquestes jornades, per poder escoltar què pensen les tradicions religioses i de saviesa sobre temes concrets, com la situació de les dones a les Esglésies, a les comunitats o a la societat en general, què passa amb el feminisme, què passa amb el reconeixement de la veu de les dones amb temes polèmics lligats a les cures, a la sanitat, a la salut de les dones, com l’avortament… S’han de buscar espais seriosos per poder parlar i aportar idees i parlar-ne obertament”.