top of page

La dona geperuda i els homes cecs





La història que ens mobilitza cada 8 de març ve de lluny, i no em refereixo al dia 8 de març de 1857, ni al 1977 quan es va proclamar el 8 de març com el “Dia internacional de la dona”, perquè l’exclusió de les dones ve de més lluny. Esclavitud, menyspreu, silenciament... i amb una bona dosi de conformisme mal fonamentat en la voluntat dels déus, el Déu o, simplement, dels barons, que dirigien i guiaven la societat. Els emparava, demés, l’autoritat dels clàssics, Aristòtil per citar-ne un, que donava raó de tal comportament. Per Aristòtil, “El mascle és per naturalesa superior i la femella inferior; l’un governa i l’altra és governada; aquest principi de necessitat s’estén a tota la humanitat” (Política). Queda clar, doncs, que “la dona està sotmesa a l’home, però no com una esclava, perquè els esclaus estaven absolutament privats de voluntat. La dona en té, però subordinada”. És cert que ja fa segles que aquest pensament ha quedat obsolet..., però no hem arribat al final del camí... A la teoria aristotèlica s’hi pot afegir la descripció que fa el Pseudo Aristòtil en la Fisiognomia, que avui em convé aplicar tan sols a les dones. La dona geperuda, cito de memòria, només es veu els peus, no pot dialogar cara a cara amb les persones, no pot seure a taula, no pot tenir relacions amb el seu marit, és a dir, demés de ser dona, està fora de la societat, on es posa de manifest que el cos “natural” és interpretat socioculturalment, fins el punt que la identitat pròpia pot ser discutida i valorada pel grup social. Han passat vint-i-cinc segles. Jesús es fa present a la història amb un missatge de salvació. A Lluc,13, 10-17 hi ha el relat de la curació d’una dona encorbada que no es podia redreçar per res. Com que no es tracta aquí d’una anàlisi teològica, la interpretació és lliure. La dona viu en un ambient en el que el sexe, la perfecció o la integritat física i l’ètnia tenien una importància decisiva. Però ella era dona, castigada per un esperit, i la seva no-integritat física era indicativa de la manca de puresa. Per tant, exclosa de la societat. Jesús entra a la sinagoga, passa i la veu, ella no demana res, però Jesús li diu: “quedes lliure de la teva malaltia”, la seva identitat personal i social ha quedat restablerta. El text situa el miracle al temple; la dona ha hagut de fer un gran esforç per caminar, perquè hi deuria anar sola. Va creure, es va posar en marxa, va esperar... i Jesús la va ressituar al si de la societat. Ara podria viure en la seva plenitud. A l’altre extrem hi podem posar la curació de la ceguesa; al NT hi ha el relat d’algunes curacions (en plural), i totes són referides als homes. Fent una interpretació interessada, però justa, penso en Isaïes quan diu: “Aquell dia... des de l’obscuritat i de les tenebres els ulls dels cecs hi veuran”. En Jesús es va complir “aquell dia”, els cecs hi van veure i es van convertir. ¿Quan ens arribarà aquest dia? ¿Qui són ara els exclosos? Parlem de dones, dels col·lectius LGTB+, dels pobres i marginats per tantes causes. ¡Caminem, encara mig encorbades, amb la dona geperuda!, amb fe i esperança perquè en la institució eclesial els cecs s’adonin que les dones som proposta i resposta per un futur en el que hem de caminar plegats en igualtat de dignitat, llibertat i reconeixement! Preguem Déu per a que els uns hi vegin i les altres es puguin redreçar.


6 views0 comments
bottom of page