top of page

Fins que la igualtat sigui costum. ...No hi ha home ni dona ... Sou un sol en el Crist Jesús

Gàletes 3, 26


Alcem la Veu a la porta de la Catedral de Barcelona, 3 de Març 2024


Gàlates 3, 26-28

" Tots, efectivament, sou fills de Déu per la fe en el Crist Jesús, ja que tots els que heu estat batejats en el Crist heu estat revestits de Crist. No hi ha Jueu ni grec, no hi ha esclau ni lliure, no hi ha home ni dona: sou un sol en el Crist Jesús."



Anem llescant aquest pa que és la Paraula.

"No hi ha jueu ni grec, no hi ha esclau ni lliure, no hi ha home ni dona: sou un sol en el Crist Jesús." Aquest principi inalienable és el que ens fa sagrats i no pura mecànica mercantilista de compliment de lleis i normes.


SOU: una nova identitat que neix quan ens deixem néixer en Jesús, és a dir, SOM, ens fem grans en la Fe ( o en l'Ésser profund). Sóc quan Sóc a través del dó, quan l'acullo en cada persona que tinc al costat, en cada animal, en cada planta, en la meva vida de cada dia. Perquè és des d'aquesta escolta, des d'aquesta mirada càlida i atenta, que gesto una Vida Nova en mi mateixa i per tant, en el món.


Per tant, segons aquesta cita, la comunitat que es reuneix en el nom de Crist no coneix cap mena de privilegis de classe o gènere.

L'experiència relacional amb Déu-Amor va unida al convit fraternal de sentir-se unió a un sol cos, a formar part d'una comunitat humana que dona fruits, i a una assemblea d'iguals a la fe.


Es tracta, doncs, d'un convit a viure en Crist que suposa morir a un tipus de vida marcat i normativitzat per categories racials, d'estatus social i de rol de gènere, perquè a la nova ekklesia dels creients, la pròpia identitat es viu ara en relació amb Crist ressuscitat. Dins de la comunitat eclesial on es comparteix l'experiència de la pasqua de resurrecció, les diferències que operen a la societat com a sistema de privilegi o honor, queden abolides.

El compliment d'aquesta promesa d'igualtat, fraternitat i de vida plena no és simplement una utopia o un desig fora de temps.


Aquest horitzó i promesa de salvació, que és el mateix que dir humanització plena, té sentit complet si es relaciona amb el compromís conscient i actiu per transformar les relacions de desigualtat i violència en relacions de fraternitat i sororitat. La teologia política ens fa entendre que l'esperança cristiana no és exclusiva ni particular, sinó inclusiva i universal. Tampoc no és esperança il·lusa , sinó de la gent il·lusionada per comprometre's políticament amb altres, més enllà de la comunitat religiosa, i construir tant una societat democràtica, plural, acollidora, justa, com també l'EKKLESIA del discipulat d'iguals.


Gàletes no és només una promesa escatológica futura o un desig de conciliació final. Gàletes és un testimoni i un convit a fer de cada moment present un gest de determinació personal i col·lectiu per a l'alliberament de les persones, i restablir, així, a la pràctica, a l'ara i aquí, unes relacions humanes de reconeixement, amor i fraternitat






79 views0 comments

Recent Posts

See All

Comentários


bottom of page